Nájera ha passat a la història, a més del
camino, per haver estat residència dels reis de Castella i pel seu
convent, panteó d'aquests i dels reis de Navarra. Vaja fiasco l'hotel
San Fernando, millor oblidar-ho. Sortim en la idea d'anar fent marxa
ràpida fins Santo Domingo de la Calçada i així ho fem. Ací hi ha que
gaudir de coses per veure.
Ja en Grañón ens hem fet una cervesa,
aquesta vegada i seguint les recomanacions d'un peregrí Estrella
Gallega. Mentrestant, ens han preparat els entrepans, pernil amb tomaca
clar.
Hem anant passant per poblets: Redeciila del camino, Castildelgado,
Viloria de la Rioja, Villamayor del Río, fins que hem arribat a Belorado.
Visita turística en bici, encara i què m'hagués agradat fer-ho en més
deteniment.
Després de deixar Belorado passem per Tosantos, Villambistia i
Espinosa del camino abans de Villafranca de los montes de Oca.
Inesperat, ens desviem a la dreta dins del poble, i cap amunt. Pujada
sostinguda i difícl, més amb el pes que duiem. Un home que ens veu ens
anima, no patiu una mica empinat però després ho agraireu. Je! collons
amb l'empinadeta. Però que bonic! un bosc d'alcines i falgueres ens
acompanya fent el moment inoblidable fins l'alt de la Peraleja. Una
vegada dalt, efectivament trobem el premi, durant el trajecte cap a San
Juan Ortega gaudim dels montes de Oca. A l'arribada, coca-cola i ens
mengem l'entrepà. Recuperem forces que ens mancaran aviat, Atapuerca i
la Creu d'Atapuerca ens esperen. Vora les instal·lacions militars, cap a
la creu, he punxat. Mitja hora he perdut, però una vegada en camí de
nou, ens hem dirigit cap a Burgos.
Visita curta a la Catedral, no vull dir res. Hem coincidit amb
gent d'Oliva i una xerradeta no ve mal. 12 quilòmetres després hem
arribat a Rabé de las calzadas. Deobrígula molt agradable,
dutxa, descans i baixar a sopar. Ens han atès de primera, el vinet
Sancho m'ha calfat una mica, :-)) Aviat al llit, després com no, de
veure l'oratge per demà.