RECOMENDACIONS

No és recomanable tirar cap tipus de residu com ara papers, plàstics o llaunes en la ruta. No s'han d'arrancar plantes i tampoc emportar-se animals. S'han de respectar les propietats que es travessen durant la ruta. En primavera, quan nidifiquen les aus, no s'ha d'entrar en llocs on se les puga molestar. Si s'utilitza vehicle a motor, s'ha de conduir amb suavitat. No s'ha de fer més sorool del necessari, tot respectant la pau de l'entorn. No s'ha d'aparcar sobre la vegetació o les dunes. No s'ha de fer foc.

L'época ideal per fer aquest recorregut és la primavera, però gràcies al clima benigne d'Oliva, qualsevol altra estació de l'any és bona, i sempre es pot trobar una gran varietat de plantes i d'animals.

Vistes de la marjal

LA MARJAL

La marjal és una zona humida, quasi plana, que s'empantan temporalment d'aigua, a causa de l'alt nivell freàtic d'aigua subterrània. A partir dels sediments deixats pels rius, les ones i les corrents, s'ha format un dipòsit litoral, la restinga, que ha transformat els golfs i badies en albuferes. Del rebliment d'aquestes albuferes per sediments, ha sorgit la marjal. El drenatge natural de les seues aigües arriba a la mar per mitjà de séquies, rius i aigües suvterrànies. L'especial configuració de la marjal, la qualitat de la seua aigua, la seua duresa i salinitat afavoreixen el desenvolupament d'una fauna i una flora de gan bellesa i de gran importància ecològica. Contempleu allò de l'esquerre i allò de la dreta, davant vostre i darrere vostre, davall, tot és marjal. Una marjal que té al voltant de 1000 hectàrees, tot en un conjunt. En ella es recull l'aigua de la Serra de la Gallinera i de Mustalla mitjançants barrancs i naiximents d'aigua o ullals, o mitjançants rius conm el de Racons, el del Molinell o el del Vedat, aquest últim qualificat com el més cabdalós d'Europa en relació amb la seua llargària. Tots ells ajudaven al control de l'aigua en el cultiu de l'arròs. La marjal és per tant una zona plana que s'inunda temporalment. Aquestes característiques mediambientals fan que existesquen comunitats vegetals molt peculiars i una fauna constituïda per espècies migratòries, que necessiten d'aquestes illes ecològiques per completar el seu cercle vital. Es tracta d'un hàbitat amb abundant producció de matèria viva, i que en general manté una important cobertura vegetal, la qual cosa proporciona a les aus tant l'aliment com els llocs apropiats per al repòs i la nidificació. D'entre altres espècies podem trobar la cigonya, l'ànec, l'escabussonet, la gallineta de riu, la polla sultana, la garsa blava, l'esplugabous, i fins i tot el rar martinet ros. També destacarem com a gran riquesa piscícola l'anguila, la tenca, el llobarro, el blak-bas.

Aigües de Pego

ULLAL

Un ullal és un naiximent d'aigües dolces subterrànies procedents de les muntanyes, mana prop del contacte entre els relleus calcaris i el pla costaner (d'argiles, arenes i graves) a flor de terra i formant una xicoteta llacuna d'aigües clares i de forma redondejada en la seua superfície. La importància dels ullals recau fonamentalment en el fet que tenen aigua inclús en els anys de gran sequera i que són molt rics en fauna, sobretot gambetes d'aigua dolça i peixos. Vegetació: pel que fa a la vegetació dominen les plantes molt lligades al medi aquàtic. Al voltant de l'ullal destaca el senill i la boga, ambdues amb fulles de nervis paral·lels. Surant en el bell medi aquàtic vorem les àmplies fulles dels nenúfars i les diminutes llentilles d'aigua així com la llengua d'oca de fulles lanceolades d'un verrd molt nítid esgrunçant-se a favor del corrent.

Riu Bullent

Calapatar

Una vegada hàgem sepentejatper la vora del riu de Bullent arribarem al lloc on vorem, per primera vegada, l'eixamplament del llit del riu, de manera que podrem creuar-lo a peu, fins arribar a unes velles ruïnes. Al seu voltant, si escarbem entre el senill podem vore gran quantitat d'ullals, manantials d'aigua dolça. En ells podrem observar, a més de milers de cargols, el nostre peix endèmic, ja quasi extint , el samaruc (Valentia-Hispànica); és doncs una parada de gran valor ecològic, on vorem com la terra del marjal es barreja i fita amb les muntanyes de pedra.

Si després d'aquest recorregut no esteu cansats i s'atreviu a passar per l'estret pont o parada de Sant Pere fins les antigues comportes de la séquia on es regulaven les entrades d'aigua a la marjal(per a l'antic cultiu de l'arròs), arribareu fins un naiximent d'aigües termals i salobres, conegut com "La Font Salada" on es pot prendre el bany tant a l'estiu com a l'hivern. Aquestes aigües, amb propietats medicinals es recomanen per a malalties dermatològiques. Alhora podran realitzar un bonic reconeiximent de les diferents i abundants plantes aquàtiques, joncs, bogues, lentilla diminuta, lliris, cales, senill, etcétera. És, també, el millor lloc per observar les grans carpes jugant amb les llisses llobarreres i algun barb.

El camí cap al pont vell de Sant Pere passa junt a l'ermita del mateix nom, i seguint el camí pel pont de la Llosa arribarem al vall del Bovar, que seguirà al nostre costat al llarg de tot el trajecte que ens queda per fer fins el barranc conegut com el desaigüe general de la marjal Oliva-Pego. Podem contemplar el gran desordre amb què les granotes fugen i s'amagen de la serp d'aigua, el curt vol de la gallineta de riu o el majestuós vol de la garsa blava o les acrobàcies de les camallongues i dels tiforts. Podreu vore els vergonyosos cabrellots fugint, mentre les garses formen remolins sobre nosaltres. Els qui desitgen més i tinguen paciència, podran vore la garsa imperial o les escasses canasteres. Així arribem a la Bassa del Sineu pinzellada per un antic pont, que suporta molt bé la humitat. A només uns metres, per davall, tenim l'agermanament dels nenúfars amb el riu Nou o dels Racons.

En tota la platja arenosa es presenta una primera banda on l'onatge i les marees banyen l'arena i dipositen, de manera natural, restes orgàniques, que les poden aprofitar algunes plantes que suporten la salinitat i formen les seues pròpies colònies. Entre la zona banyada per l'onatge i les Dunes elevades, se'n formen unes inicials en tropeçar l'arena arrossegada pel vent amb qualsevol obstacle, com ara les closques de petxines i pedretes. Per últim, a l'interior es troba el cordó més elevat de Dunes mòbils, amb una vegetació densa i ben estructurada, que protegeix la pròpia duna i els cultius que s'hi troben darrere, dels vents marins.

Oficina de Turisme
Passeig Lluís Vives (Parc l'Estació) s/n
46780Oliva
(96)2855528 - Fax: (96)2839772
http:\\www.tourist-oliva.com

[Oliva Activa] [Enrrere]