La colada no està eixuta. Així que, només eixim de la civilització i agafem la pista que puja cap a Tregurà, l’hem col•locada damunt 
		la borsa del manillar i de les alforges perquè vaja eixugant-se. 
		
Aquesta pujada es fa llarguíssima, sobre tot quan s’acaba la vegetació d’arbrat i passem a altituds sobre els 2000 m. Sembla que no s’acaba mai. 
		Manolo comença a posar peu a terra en alguns trams. La roba ja està eixuta i anem guardant-la. 
		El Juansa i jo, per primera vegada, hem posat peu a terra i així les esperes a Manolo no es fan tan llargues. 
		Ens ha semblat a l'arribar a la part més alta, de lluny, vore baixar uns ciclistes que podrien ser els aragonesos. La baixada cap a Ribes de Fresser és superràpida. Ací parem a dinar i agafar forces. Encara queda un bon tram fins a La Molina. 
		 
L’etapa devia acabar a Planòles, però aquí no hem trobat lloc per a dormir. 
		 Així que hui tenim que fer l’etapa més llarga i hem decidit eixir-nos de la ruta i pujar la Collada de Tosses per la carretera. 
		 Ha estat horrible, amb el trànsit, el calor i la duresa del port. Damunt Manolo ha punxat. 
		 Hem vist passar a Alfredo molt ben acompanyat dalt d’un tot-terreny que ens ha saludat amb un somriure burló, perquè serà? Ja ens contarà més endavant.
		Participants: Juansa, Manolo i Pep.
		
Dates: 11-27 d’agost de 2007
		
Etapes: 16 ≅ 1012 Qm.
		
Etapa 3: 14 d’agost
		Campodron-La Molina ≅ 80 qm
		Hem aplegat a la Molina a les 19 h. Molt tard. Ara bé, l’hotel Roc Blanc, ha estat de categoria. Llàstima tan sols quedar-nos una nit.