Camino de Santiago

Ens apropem al final de l'aventura. Malgrat la distància que ens queda, no hem trobat lloc per pernoctar. La decisió, grans mals grans remeis, ha estat simple: arribar on puguem. Manel ve des de Madrid per recollir-nos les alforges i anar-se'n cap Santiago, on en Monte do Gozo tenim habiatacions. Pensant en la possibilitat de fer els 180 qm, encara que arribem tard, ens aixequem més matí que mai i a les 6:45 ja estem desdejunant. Primer que tot anem a la benzinera i li donem pressió a les rodes, només hem avançat uns metres... plaf punxada. La canviem i tornem a donar-li pressió, sortim pel camí. Només un qm més avant, plaf punxada, recollons!! Revisió de la roda, wow! esta partida!. Res, amb paciència li fem un pedaç digne de llibre i continuem la marxa, amb la idea de canviar la roda en algun lloc.
Vaig donant salts, però domine la bici. Una successió d'alts abans d'una baixada trepidant cap a Triacastela ens fa entrar en calor, en canvi a la baixada em gele de fred. Res, en Triacastela un veí ens indica que fins a Sarria no tenim recanvis, au!, cap allí ens en anem.

En Sarria trobem el taller i mentre ens canvien la roda comprem els entrepans i ens fem una cervesseta. Je je je...
Eixim embalats i potser per això prenem el camí a l'inversa, quan ens adonem hi tenim 5 qm de més fets. Menys mal que el Manel ens ha telefonat i comunica que s'apropa ràpidament :-) Aprofitem després de Portomarín per menjar i una mica després el Manel ens recull el pes, be! quelcom grat!. Des d'aquest moment, Palais de Reis, cap a Mèlide -només manquen 53-, i d'ací xino-xano a Santiago!.
Perfecte. En un continu puja-baixa, on costa agafar ritme, anem fent qms. En Monte do Gozo, un ciclista s'ofereix per acompanyar-nos fins la plaça d'Obradoiro, on arribem prop de les 7 de la vesprada. Prova superada!.

CAMINO DE SANTIAGO

Agosto 2010