Ens apropem al final de la aventura i davant de nosaltres aparéixen, 
		allunyades, les muntanyes però les intuïm. Hui anem comentant la 
		possibilitat d'unir les dos etapes que ens queden en una sols, amb punt 
		d'unió en Cabañaquinta. No tenim massa ganes de acabar el diumenge tot 
		suats i pujar a la furgoneta per tonar a casa bruts tot el camí.
 
		També ens veíem sorpresos per unes construccions que no hem vist abans, 
		dins la terra amb chimenera i porta menuda, no sahem el que son fins que 
		Pep, ja rient-se de tot el que diem, ho pregunta i ens diuen que son 
		bodegues personals.
Després veiem unes cases construides només en 
		fang.
En Laguna de Negrillos i aprofitant una relliscada del 
		controlador del GPS, 
		admirem el castell.
Més avant els bocates que ens du el Manel ens els mengem en un parc. 
		Prop hi ha un baret on prenem café abans de continuar la marxa. ALgú 
		pensaba pujar-se'n a la furgoneta, per l'he guanyat per la mà, li he dit 
		al Manel que anara fent camí, i quant eixim del café no va poder pujar 
		ningú a la furgoneta. Je je je...
Quan arribem a León patim una 
		mica per trobar l'hotel, 
		rondem fins la sortida de León on tenim una mica de por per si hem de 
		entrar a la autovia. Finalment Apareix el Manel i la furgoneta i ens 
		indica el camí, només manquen uns 500 metres d'una rampa prou dura per 
		arribar. L'hotel Husa Santiago 
		lloc qué, entre el Javier Terry i el Manel han negociat per allotjar-nos.
Perfecte. 
		Després de canviar-nos sortim cap a León i visitem aquesta ciutat 
		monumental. Acabem en la Catedral, on prenem la cervessa de rigor i on 
		ja tenim clar que demà farem les dos etapes que ens queden en una i que 
		acabem de aclarir amb les nostres pizzes i el ví. Un passetget amb la 
		furgoneta ens durà de retorn cap l'hotel i somiar amb els últims 
		quilòmetres que ens queden.