L'etapa, d'origen, deuria acabar-se en Guijuelo, però mira per on hui
hem de travessar la terreta dels antecessors del Manel i aixó va fer que
acabàrem en Aldeanueva del camino.
En l'eixida tenim dos contratemps, Manel se'n adonà que la furgoneta s'havia
quedat sense bateria, l'havíem tingut tota la nit en marxa, i hagué
d'esperar al mecànic per poder arrancar-la; per l'altra banda el Manolo,
que ja duia un parell de dies volent canviar-se la coberta de darrere i
per una 2.0 i, cabut éll, no n'havia volgut una de 1.95 dels llocs que
havíem vist, però va acabar comprant-se'n una en Plasencia de 1.95 abans
d'eixir, el que va fer que ens retardàrem en la surtida, a la fi el
problema era la llanta i no la coberta.
Entre carrasques, sureres i animals pastant, anem fent quilòmetres.
Creuem rierols, veíem vaques amb cornamenta africana i ens passem de
llarg d'un encreuament de la ruta i vam tenir que tornar-nos-en enrrere
un parell de qm, per prendre la senda que calia, per vora del rierol.
Arribem a les runes romàniques de Cáparra. Excelent enclavament
romànic on aprofitem per visitar-les i prendre una cervessa ben fresca,
al tindre al Manel a mà. Continuem entre senderols fins la carretera que
ens durà a Aldeanueva del camino, on el Manel ens espera amb els seus
cosins per dinar en la Posada de las tres mentiras i on finalment ens
vam quedar allotjats. Vam coincidir amb Javier Terry i acompanyants per
dinar, i em va configurar en el meu GPS les rutes que duíen ells i que
em van aprofitar moltísim -gràcies Javier-, ells van continuar marxa cap
a Béjar i nosaltres prenent el sol a la piscina. Aprofitem per demanar
un bon 'chuletón' per sopar abans de sortir a visitar el poble, comprar
un bons embutits del terreny i finalment anar cap a
Granadilla,
llastima, hi era tancada perque els dilluns es dia de descans, potser
una propera ocasió.
Ens vam quedar doncs en La posada de las tres mentiras.
Quin soparot amb ví excelent i tallarins d'acompanyament. Demà etapa
llarga!...