Ens apropem al final de la aventura i davant de nosaltres aparéixen,
allunyades, les muntanyes però les intuïm. Hui anem comentant la
possibilitat d'unir les dos etapes que ens queden en una sols, amb punt
d'unió en Cabañaquinta. No tenim massa ganes de acabar el diumenge tot
suats i pujar a la furgoneta per tonar a casa bruts tot el camí.
També ens veíem sorpresos per unes construccions que no hem vist abans,
dins la terra amb chimenera i porta menuda, no sahem el que son fins que
Pep, ja rient-se de tot el que diem, ho pregunta i ens diuen que son
bodegues personals.
Després veiem unes cases construides només en
fang.
En Laguna de Negrillos i aprofitant una relliscada del
controlador del GPS,
admirem el castell.
Més avant els bocates que ens du el Manel ens els mengem en un parc.
Prop hi ha un baret on prenem café abans de continuar la marxa. ALgú
pensaba pujar-se'n a la furgoneta, per l'he guanyat per la mà, li he dit
al Manel que anara fent camí, i quant eixim del café no va poder pujar
ningú a la furgoneta. Je je je...
Quan arribem a León patim una
mica per trobar l'hotel,
rondem fins la sortida de León on tenim una mica de por per si hem de
entrar a la autovia. Finalment Apareix el Manel i la furgoneta i ens
indica el camí, només manquen uns 500 metres d'una rampa prou dura per
arribar. L'hotel Husa Santiago
lloc qué, entre el Javier Terry i el Manel han negociat per allotjar-nos.
Perfecte.
Després de canviar-nos sortim cap a León i visitem aquesta ciutat
monumental. Acabem en la Catedral, on prenem la cervessa de rigor i on
ja tenim clar que demà farem les dos etapes que ens queden en una i que
acabem de aclarir amb les nostres pizzes i el ví. Un passetget amb la
furgoneta ens durà de retorn cap l'hotel i somiar amb els últims
quilòmetres que ens queden.