Viu-Sarvisé

Ha estat una de les millors etapes fins ara des del punt de vista paisatgístic. Des de l’eixida a la fi. Després de fer un tros de pista molt dura, molta pendent i pedregosa, hem travessat un gran bosc de faigs (fageda) que inicialment era un sender ciclable i després s’ha convertit en una pista.

Els amics aragonesos, que anaven davant, ens han esperat a Laspuña, on Cristóbal té una casa, i ens ha invitat a un bon bocata i un magnífic vi de Somontano. Des d’aquí fins a Sarvisé ens han fet de guies turístics ja que estaven pràcticament en sa casa.

Hem travessat el magnífic Canó de l’Anyscle pujant el Port de Fanlo, al cim del qual està el poblet. Per cert que aquest port, Juansa i jo ja el coneixíem, així com tot el recorregut del Canó, ja que va ser part de la marxa Fernando Escartín que férem al seu dia. També en la pujada al port ha hagut un poc de”picadeta” amb l’esquadra aragonesa, però la valenciana ha donat la talla. Un fet curiós ha estat la trobada d’un voltor damunt la tanca de la carretera i que no podia alçar el vol dins del Canó i ha estat el centre d’atenció de tot el qui passava. Li hem fet unes quantes fotos.En resum, meravellosa etapa per tot, paisatge, la companyia i també per la meravellosa casa rural “Puyuelo” on ens hem hostejat. Mª Jesús, l’ama, ha estat insuperable, i ens ha fet la colada a la rentadora i ens la donada eixuta i tot. L’anècdota de hui ha estat el bac que he pegat en agafar un reble en una revolta baixant cap a Laspuña. Sols ha estat un colp a l’avantbraç que, de moment, m’ha deixat bastant dolorit. Per cert hui fa un fred que pela i hem tingut que tirar ma de roba d’abric per a eixir a sopar. Sembla que ha vingut l’hivern.

TRANSPIRENÀICA

ETAPA 10: VIU-SARVISÉ