TRANSPIRENÀICA

Ens deixem enrrere els Pirineus catalans i anem a entrar als de Osca. Només en creuar el ríu i ja estem en una altra comunitat.

Fortes pendents i pistes de pedra molt roïnes. Ens equivocàrem en San Martín, on agafàrem aigua en una casa rural. Ens menjàrem el bocata de migdia en un bosc camí de Gabás al costat de la carretera asfaltada. En aquesta darrera població tornem a veure als dos xicots de Barcelona (el francès, al qual li faltava una mà, i a l’asturià). Des de Gabás hi ha un descens per pistes plenes de pedra solta fins aplegar a Seira a la carretera nacional que du cap a Castejón de Sos (ja estem a Aragó). Després d’onze quilòmetres de baixada, junt al riu, fins a una xicoteta presa agafem la desviació que du a Senz(4 km) i Viu (8 km). En Senz, a l’eixida, hi ha una fonteta d’aigua i una església romànica molt singular. L’aigua ens va vindre de cine. Estàvem a zero.

En Casa Miguel i Consuelo de Viu ens acollirem magníficament. Allí ens trobàrem amb Alfredo, Quique i Cristóbal (els tres aragonesos), que varen començar en Llançà el mateix dia que nosaltres. Hem sopat tots junts, amb un bon vi de Somontano que ens ha obsequiat la senyora Consuelo. Ah! També hem provat un magnífic pacharán casolà de la casa. Hem estat molt bé i barat(120 €/3 pers).