Roncesvalles-Etxalar

Personalment, m’ha resultat l’etapa més dura. Fortíssimes pendents, calor –fins ara no havíem patit -, i poc senyalitzada. En algun lloc ens ha costat trobar el camí de la ruta. Hem passat a França i hem rodat prop de la frontera molt de temps. Hem fet alguns trams a peu. Hem acabat esgotats. La deshidratació i les reserves del cos que van esgotant-se després de 15 dies han fet que aplegàrem extenuats. El retard a l’eixida, a causa de reparar dues punxades abans d’eixir, la duresa i la longitud de l’etapa ha fet que aplegàrem al destí més tard que mai (≅18:30 h).

Des de dalt dels tossals abans d’aplegar a Etxalar hem pogut divisar per primera vegada l’Atlàntic. Feia molts dies que no veiem el mar. Ara bé, la cervesa de mig litre en un bar a la plaça del poble no l’hem perdonada. Hem descansat en una casa rural (casa tompalenea). Hui m’ha tocat dormir en la suite nupcial de la casa. Hem estat molt ben atesos.

TRANSPIRENÀICA

ETAPA 15: ORREAGA(Roncesvalles)-ETXALAR