Manolo comença mal l’etapa. Té caguetes. Seran les mongetes del sopar d’anit? Pugem una llarga pista forestal entre boscos per coronar el Coll de Bauma, on s’acaba la protectora ombra del bosc, i a continuació el Coll de Jaça (1900 m). Passem per baix del cim del Pedraforca, en la Serra del Cadí. Muntanya nua i salvatge d’una bellesa espectacular. Recorde el pas d’uns núvols que en escampar-se deixaren a la vista un tallat espectacular.
Llàstima que aquest dia no poguera fer fotos per acabar-se-me les piles, però els companys si pogueren deixar testimoni de l’etapa. Baixàrem passant per Josa de Cadí, preciós lloc d’estiueig, vorejat pel riu Josa d’aigües braves. Aquí seguim per carretera asfaltada cap a Tuixent, on dinàrem a un restaurant i ens trobàrem als tres aragonesos dins del poble que també anaven a fer-se un bocata. En el camí paràrem en l’ermita de Sant Jaume, entre el riu i la carretera, lloc on tinguérem que ajudar a un cotxe que no movia.
Després d’eixir de la vall coronant el Coll d’Arnat baixem a la Comarca de l’Alt Urgell. Com no hi havia lloc per dormir a Noves de Segre (final d’etapa) pernoctàrem en Cal Font a Pla de Sant Tirs, preciosa i acollidora casa de pagès, on descansàrem i menjàrem divinament (la senyora Carme cuina de meravella). Ens duguérem l’agradable sorpresa que els aragonesos Quique, Cristóbal i Alfredo també escolliren el mateix lloc per descansar, el que aprofitàrem per canviar impressions i conèixer-nos un poc.