L'Eixida

Hui es el gran dia, a les 6 del matí més o menys de l'11 d'agost, n'estic esperant al Manolo, ell vé des de l'urbanització Oliva-Nova on viu, hi han uns huit quilòmetres fins el casc urbà del poble. Jo ja ho tinc tot preparat, així què... Tenim tot el dia per arribar a Llançà en Girona, el que ens deixa al costat mateix de França i el Mediterrani. Hey, Manolo hi és aquí! Carreguem i eixim cap Almoines, on recollirem a Pep un quart d'hora després.

El planning diu que hem de dur les bicis i l'equipatge a Casa Habitaciones Castelló en Llançà mateix i tot seguit tornar el vehícle en l'aeroport de Girona, on ens esperen uns grans amics, el Manel i la Fina, veí i veïna d'Arenys de Munt, que molt amablement ens tornaran a Llançà.

Tenim al davant uns 600 quilòmetres, sense superar en cap momento la velocitat màxima permessa, encara que ens trobem un parell d'embossaments, cal ni recordar-los. :-)) Hem parat per esmorzar, hi ha que veure! aquestos xicots no se'n volen pedre cap, jo amb un café amb llet en tinc bastant.

Seguint la ruta van parar a dinar, clar que vaig omplir el desposit i tant, tampoc soc un negat! jejeje. De vesprada parlem amb el Manel, han sortit d'Arenys de Munt pel matí i aprofiten per fer algunes visites a llocs que ja feia temps que no veíen. Només arribar a Llançà, deixem les andromines i les bicis i surtim disparats cap a Girona. El cotxe l'hem deixat amb l'estacionament destinat a AVIS de l'aeroport de Girona i en la terminal corresponent fem l'entrega de claus i omplim alguns fulls, be, el Manolo que tot va al seu nom.

Finalment vam abraçar a la Fina i el Manel. Benvolguts amics, ja som aquí! en les vostres mans. El Manel es un veritable conéixedor del lloc (entre molts altres a tot arreu del mon) i ens du carretera cap amunt, on visitem el Monestir de Sant Pere i de camí veurem El Port de la Selva. Un gaudiment excel·lent ambdos llocs. Vam acabar recollint un saquet de sorra del Mediterrani amb la tasca de dur-la fins el Cantàbric. Després un bon sopar, una visita nocturna al Port de la Selva i a descansar per allò que s'acosta per demà.

TRANSPIRENÀICA

L'EIXIDA